La descripció

Un dels temes que hem treballat aquest semestre és la descripció. Per fer-ho hem hagut de fer una descripció detallada d'un company de la classe.

 En primer lloc cal dir que la descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. Podem trobar dues classes de descripcions l'objectiva i la subjectiva.

Objectiva: l'autor es limita a descriure allò que veu d'una manera imparcial. Aquests tipus de descripció són les que solem trobar en textos científics o acadèmics. 

Subjectiva: també descriu allò que li suggereix personalment l'objecte que descriu.

Per fer un text descriptiu cal estructurar-lo molt bé. En primer lloc s'ha d'establir un tema; el segon pas és la caracterització, on s'escullen les qualitats, les propietats i les parts de l'objecte de la descripció. Finalment la relació amb el món exterior. Posteriorment a estructurar el text hem de seguir 3 passos que són:
-idear
-Ordenar
-Textualitzar

Una vegada s'han fet tots aquests passos anteriors cal tenir en conte una sèrie de tècniques descriptives i són les següents

-sintagmes nominals ampliament adjectivats
-terminologia
-definicions
-enumeracions
-recursos expressius

Amb una descripció ben estructurada i amb tots els factors que s'han de tenir en conte per descriure qualsevol cosa es poden fer textos molts rics i interessants.

A continuació deixo la descripció que vaig fer jo d'una companya de la classe.

És una noia petiteta. Aquesta noia té els cabells gruixuts i marrons recollits en una gran cua que ens permeten veure les seves petites orelles. A la seva cara, gran i rodona, trobem el seu front, que és gran i ample,amb unes celles fines i morenes. Gràcies als seus ulls grans, rodons marrons, i les seves pestanyes llargues i arrissades podem observar la seva mirada expressiva. El seu nas es puntiagut i petit i els seus llavis fins i somrients, que deixen veure la seva blanca dentadura.

Té un coll llarg i gruixut i a continuació una esquena ample i uns pits grans. Té una pell llisa i clara i uns braços curts amb unes mans fines i  uns dits cortets i gruixuts al final de cadascun d’ells. Les seves cames son cortetes i rodonetes i els seus peus petits i eixerits, ja que poden caminar i caminar a gran velocitat per tota Barcelona fent que la persona acompanyat arribi a casa amb els seus destrossats.

Aquesta noia, sol anar vestida amb pantalons de colors i samarretes de màniga curta. A l’hivern, porta una jaqueta llarga de color granat amb unes rodones de color verd i una caputxa puntiaguda que li permet no mullar-se els dies de pluja.

Aquesta noia és molt oberta i sociable. Sempre Té la intenció d’ajudar als altres en tot allò que pot. Moltes vegades em recorda  a una nena petita per la seva innocència, i fragilitat, ja que moltes vegades es pren les coses molt pitjor de la intenció amb la que realment van. És molt activa, normalment ha d’estar fent alguna cosa encara que només sigui parlar i explicar les seves històries. Té una forma d’expressar-se que fa que qualsevol persona que l’estigui escoltant es posi en la seva pell i intenti ajudar-la, ja que també és molt indecisa. Aquesta noia és molt alegre, sempre riu i recorda aquella situació que la ha provocat riure molt molt de temps per anar recordant-la sempre que pot i riure una altra vegada. Finalment puc dir, que és una bona persona, transparent i bona amiga amb qui sempre es pot contar per qualsevol cosa. Aquesta noia, és la meva amiga Montse.

És important que s'aprengui a descriure ja que farem servir la descripció moltes vegades a la nostra vida. Per fer-ho hi ha jocs com per exemple el "quien es quien" que ajuden a que els més petits començin a conéixer la descripció.